divendres, 27 de febrer del 2009

Records...

Ens ha vingut a la memòria una poesía que recitàvem a classe de llengua castellana quan teniem 10 anys; es titulava "Canción del pirata", de José de Espronceda. Aquí la posem ja que ens porta molt bons records.



Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

La luna en el mar rïela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Stambul:

«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.

Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.

Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.

En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.

Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.

Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.»

Com podeu veure, no només existeixen cançons, llibres i pel·lícules que tracten de pirates, sinó que també podem trobar poemes inspirats en aquests personatges. Els pirates se'ns els presenten sempre com a éssers fantàstics, ratllant el llindar de la llegenda amb la realitat, una llegenda forjada al llarg de segles de correries i assalts reals.
Pot ser que la pirateria tingui tant d'èxit en tots aquests mitjans perquè ha estat una de les expressions extremes de l'aventura humana. Expressa, més que qualsevol altra forma de vida, l'impuls que porta als homes a fites cada cop més arriscades, a la vegada que n'explora els propis límits, per altra banda mai aconseguits.
A nosaltres ens agraden els pirates per molts motius: comporten aventura, individualisme, llibertat sense límits; no sols evidencien noves maneres d'afrontar la vida sinó que també criden al lector a seguir els mateixos camins. També representen la mar, l'astúcia per superar dificultats, el valor per assumir riscos, el coratge, la lleialtat als amics i a la paraula donada, la protecció del feble, la curiositat i l'interès per tot el que és meravellós, la fascinació de la por, etc.
Els pirates són per a molts nens i nenes uns grans herois, i d'aquí probablement el fet de que als joves els hi agradin tant les històries de pirates.

Ara, penseu que a Peter Pan també ens trobem amb un pirata, amb en capità Garfi, conegut també amb el nom de capità James Hook, el qual treballava per a Barbanegra i era l'únic home al que Long John Silver temia. Sí, ja ho veieu, en Silver sembla que no marxa mai per sempre! Però tot i que es troba en un lloc de la nostra ment, hem de deixar pas a en Garfi, per veure què ens oferirà en aquesta nova aventura que molts ja hem començat. Som-hi, doncs!

dijous, 26 de febrer del 2009

D'una illa a una altra




Ja tots ens hem llegit l'illa del Tresor. És cert, ens l'hem llegida, però encara habita en la nostra ment, si més no en la de nosaltres dues.

Hem deixat enrere una illa plena de pirates, una illa que ens ha fet viure moments d'aventura que ens han deixat amb un gran sabor de boca; però ara toca endinsar-nos en una altra illa, en una illa diferent a la primera, una illa fantàstica, on se'ns mostrarà el gran tresor de la infància, i això és preciós. A qui no li agrada sentir-se com un nen? Tal i com diu en Barrie, només hi ha una cosa millor que ser nen, i és escriure ser un nen, i nosaltres tenim la sort de poder tornar a la nostra infantesa i donar pas a la nostra imaginació recordant com quan erem petits, un cop ens posàvem al llit, somiàvem en fades, en pirates, en bruixes...en tots aquells personatges fantàstics que per uns instants podien arribar a ser amics nostres, a conèixens, a fer-nos volar, a fer-nos màgia, a fer-nos canviar...De fet, la illa és un element important en la literatura, ja que ens dóna sentiment d'identitat, de solitud, de ésser un meteix...les illes són molt importants en el món de les novel·les.


Què creieu, ens agradarà més l'illa amb aquell punt de realisme, o ens estimarem més quedar-nos en l'illa situada en el tant conegut i escoltat país del nunca jamás? Ho descobrirem!



dimarts, 17 de febrer del 2009

Avui per avui........

Sembla estrany, però avui dia encara existeixen els pirates, no de la mateixa manera que ens descriu el llibre de l'illa de tresor, però són tan malvats com els personatges dels llibres. Al 1999 els pirates van matar gairebé un centenar de mariners, és a dir que són un perill molt real en alta mar.
Fa temps, al 2003, vam retallar una notícia del diari "Avui" relacionat amb els pirates, ja que ens va impactar moltíssim que al segle XXI encara existissin.
Per fer aquesta entrada, hem estat rebuscant entre els nostres retalls de diaris i l’hem trobada. Es titula “Pirates a l’abordatge“.
La pirateria és un tema que a nosaltres en queda molt lluny, però cada any hi ha uns 300 vaixells assaltats. Els governs dels mars del sud-est asiàtic no paren de fer esforços per acabar amb les activitats il•legals, però molts d’ells no tenen recursos ni diners suficients per poder-ho combatre.
Alguns dels països que tenen pirateria actualment són: Nigèria, Indonèsia, Colòmbia, Filipines, Índia, Etiòpia, Somàlia...són països del tercer món on hi ha molta pobresa.
Sense anar més lluny, avui 17 de febrer del 2009 al diari "Avui" hi ha una notícia relacionada amb els pirates. Un vaixell pesquer basc de tonyina ha estat atacat per pirates a Somàlia mentre treballava a 250 milles de la costa de Somàlia, en "aigües internacionals i lluny de la zona d'exclusió”. No hi ha hagut ferits i avui un vaixell espanyol va a rescatar-los per portar-los a casa.


Els pirates no han mort!! (encara)

dimecres, 11 de febrer del 2009

Para el comprador indeciso

Per si encara existeixen persones que no han llegit l'Illa del Tresor, o bé hi ha gent a la qual no li agraden les aventures de pirates, Stevenson els hi dedica unes paraules:

Si los cuentos que narran los marinos,
Hablando de temporales y aventuras, de sus amores y sus odios,
De barcos, islas, perdidos Robinsones
Y bucaneros y enterrados tesoros,
Y todas las viejas historias, contadas una vez más
De la misma forma que siempre se contaron,
Encantan todavía, como hicieron conmigo,
A los sensatos jóvenes de hoy:

-¿Qué más pedir? Pero si ya no fuera así,
Si tan graves jóvenes hubieran perdido
La maravilla del viejo gusto
Por ir con Kingston o con el valiente Ballantyne
,
O con Coopery atravesar bosques y mares:
Bien. ¡Así sea! Pero que yo pueda
Dormir el sueño eterno con todos mis piratas
Junto a la tumba donde se pudran ellos y sus sueños.


I és que, bé sabem nosaltres dues, que la màgia que irradien les nostàlgiques històries de pirates és difícil de resistir ...
I per animar una mica més a l'aventura dels pirates, aquí us deixem una cançó que de ben segur, us acabarà enganxant! ...la recordeu?



Robert Louis Stevenson

Robert Louis Stevenson tindrà la seva Illa del tresor a internet

Com sabeu, tots hem començat aquesta aventura en el món de les novel•les amb l’Ila del Tresor, considerada com la història més popular i fantàstica escrita per Stevenson. Tant és l’èxit que han tingut les seves novel•les, que si tot va bé l’any vinent hi haurà un lloc a internet on es plasmarà tant la vida de l’autor com de les seves obres. Ens adonem, així, de que tenim en les nostres mans un tresor, un tresor escrit per un personatge digne d’admiració. Tot seguit s’explica:

Llibres com "L'illa del tresor''(1883) o "L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde''(1886) van donar fama a Robert Louis Stevenson, però també van eclipsar la resta de la seva obra, la reputació de la qual vol restaurar ara una nova pàgina d'internet.
Admirat per genis com Jorge Luis Borges, Ernest Hemingway o Vladimir Nabokov, Stevenson (1850-1894) és considerat per molts lectors com un simple autor de novel·les d'aventures, imatge reforçada pels llargmetratges de Hollywood sobre les seves obres més conegudes.
Tanmateix, la carrera de l'escriptor escocès, tràgicament escurçada per una hemorràgia cerebral, inclou poesia, relats infantils, llibres de viatges, novel·les històriques i assaigs literaris, impregnats tot un estil elegant i sobri.
Amb aquest ric llegat en ment, la Universitat Napier d'Escòcia busca rescatar el prestigi de Stevenson amb un lloc que emergirà en el mar de continguts d'internet com una "illa del tresor" creatiu de l'autor, tal com diu el títol del seu cèlebre llibre de pirates.
El portal, que s'inaugurarà el gener de 2010, oferirà a l'internauta la biografia i el text complet de les obres de l'escriptor, a més de l'àmplia bibliografia i la serialització gràfica de llibres com " L'estrany cas del Dr Jekyll i Mr Hyde''.
Igualment, els cibernautes tindran accés a fotografies i documents personals de Stevenson, molts dels quals es guarden al Museu d'Escriptors d'Edimburg.
"El nostre objectiu és revisar aquesta reputació i presentar a Stevenson com un escriptor seriós de literatura seriosa'', de manera que el seu talent abasti una "major audiència'', afirmà Linda Dryden, professora de Literatura de la Universitat de Napier.
En opinió de la professora, l'escocès va ser un autor "molt important'' que, tanmateix, no va gaudir del reconeixement atorgat a alguns dels seus col·legues coetanis, com Joseph Conrad i Rudyard Kipling.
Durant gran part del segle XX, la veritat és que molts experts van classificar al pare de "Dr Jekyll i Mr Hyde'' com a escriptor de "segona classe'', tant que l'Antologia de Literatura de la Universitat d'Oxford de 1973 ni tan sols esmentava el seu nom.
Nascut a Edimburg el 13 de novembre de 1850, Stevenson va fer, malgrat la seva salut, molts viatges pel món, un dels quals va conduir a Upolu, una de les dues grans illes que confirmen Samoa, on va morir el 3 de desembre de 1894.
Segons sosté l'escriptor francès Alex Capus en el seu llibre "L'altra illa''(2005), l'autor escocès es va traslladar a viure a Samoa, al sud de l'Oceà Pacífic, per buscar el tresor protagonista de la seva coneguda novel·la.

dimarts, 10 de febrer del 2009

La lectura

La importància de la lectura

Llegir...això és el que farem durant aquest quadrimestre, llegir pàgines escrites en format conte que ens endinsaran en una aventura de la qual, poc a poc, ens anirem imaginant a nosaltres mateixos com un dels seus personatges.

Què en pensem, nosaltres, de la lectura?
Sempre hem cregut que llegir és una de les millors formes de coneixèr món sense necessitat de moure-n's d'una cadira. Llegint les persones podem descobrir noves paraules, noves formes d'expressió, podem fer volar la nostra imaginació, podem accedir a noves teories i opinions sobre multitut de temes i moltes coses més. Així, crec que podem dir sense quedar curts que llegir ens ajuda molt a formar-nos com a persones, a tenir opinions coherents sobre la gran quantitat de temes que avui en dia ens envolten, degut a la gran quantitat d'informació de que dispossem.
No sabem si llegir ens convertirà a tots en líders -supòsem que no, però segur que si ens ajudarà a convertir-nos en persones millors formades, més tolerants, més savies, disposades a intercanviar opinions, a acceptar-ne de divergents a les nostres...
Ja sigui en format llibre, diari, digital o qualsevol altre, s'ha de llegir. I quant més, millor!


Però...i llegir contes?

El món dels contes ens permet somiar, viatjar, imaginar i compartir moltes aventures amb els seus personatges; llegir contes és fantàstic. Llegir contes és el que farem. Som-hi, doncs!


**Aqui us deixem un parell de vídeos relacionats amb la lectura; creiem que transmeten un bon significat per tots nosaltres.