divendres, 27 de febrer del 2009

Records...

Ens ha vingut a la memòria una poesía que recitàvem a classe de llengua castellana quan teniem 10 anys; es titulava "Canción del pirata", de José de Espronceda. Aquí la posem ja que ens porta molt bons records.



Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
no corta el mar, sino vuela
un velero bergantín.
Bajel pirata que llaman,
por su bravura, el Temido,
en todo mar conocido
del uno al otro confín.

La luna en el mar rïela,
en la lona gime el viento,
y alza en blando movimiento
olas de plata y azul;
y ve el capitán pirata,
cantando alegre en la popa,
Asia a un lado, al otro Europa,
y allá a su frente Stambul:

«Navega, velero mío,
sin temor,
que ni enemigo navío
ni tormenta, ni bonanza
tu rumbo a torcer alcanza,
ni a sujetar tu valor.

Veinte presas
hemos hecho
a despecho
del inglés,
y han rendido
sus pendones
cien naciones
a mis pies.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

Allá muevan feroz guerra
ciegos reyes
por un palmo más de tierra;
que yo tengo aquí por mío
cuanto abarca el mar bravío,
a quien nadie impuso leyes.

Y no hay playa,
sea cualquiera,
ni bandera
de esplendor,
que no sienta
mi derecho
y dé pecho
a mi valor.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

A la voz de «¡barco viene!»
es de ver
cómo vira y se previene
a todo trapo a escapar;
que yo soy el rey del mar,
y mi furia es de temer.

En las presas
yo divido
lo cogido
por igual;
sólo quiero
por riqueza
la belleza
sin rival.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

¡Sentenciado estoy a muerte!
Yo me río;
no me abandone la suerte,
y al mismo que me condena,
colgaré de alguna entena,
quizá en su propio navío.

Y si caigo,
¿qué es la vida?
Por perdida
ya la di,
cuando el yugo
del esclavo,
como un bravo,
sacudí.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.

Son mi música mejor
aquilones,
el estrépito y temblor
de los cables sacudidos,
del negro mar los bramidos
y el rugir de mis cañones.

Y del trueno
al son violento,
y del viento
al rebramar,
yo me duermo
sosegado,
arrullado
por el mar.

Que es mi barco mi tesoro,
que es mi dios la libertad,
mi ley, la fuerza y el viento,
mi única patria, la mar.»

Com podeu veure, no només existeixen cançons, llibres i pel·lícules que tracten de pirates, sinó que també podem trobar poemes inspirats en aquests personatges. Els pirates se'ns els presenten sempre com a éssers fantàstics, ratllant el llindar de la llegenda amb la realitat, una llegenda forjada al llarg de segles de correries i assalts reals.
Pot ser que la pirateria tingui tant d'èxit en tots aquests mitjans perquè ha estat una de les expressions extremes de l'aventura humana. Expressa, més que qualsevol altra forma de vida, l'impuls que porta als homes a fites cada cop més arriscades, a la vegada que n'explora els propis límits, per altra banda mai aconseguits.
A nosaltres ens agraden els pirates per molts motius: comporten aventura, individualisme, llibertat sense límits; no sols evidencien noves maneres d'afrontar la vida sinó que també criden al lector a seguir els mateixos camins. També representen la mar, l'astúcia per superar dificultats, el valor per assumir riscos, el coratge, la lleialtat als amics i a la paraula donada, la protecció del feble, la curiositat i l'interès per tot el que és meravellós, la fascinació de la por, etc.
Els pirates són per a molts nens i nenes uns grans herois, i d'aquí probablement el fet de que als joves els hi agradin tant les històries de pirates.

Ara, penseu que a Peter Pan també ens trobem amb un pirata, amb en capità Garfi, conegut també amb el nom de capità James Hook, el qual treballava per a Barbanegra i era l'únic home al que Long John Silver temia. Sí, ja ho veieu, en Silver sembla que no marxa mai per sempre! Però tot i que es troba en un lloc de la nostra ment, hem de deixar pas a en Garfi, per veure què ens oferirà en aquesta nova aventura que molts ja hem començat. Som-hi, doncs!