Ja hem acabat Peter Pan. Podriem dir una expressió com: per fi!, però no estariem sent sinceres. Aquesta novel·la aventuresca ens ha cautivat, sí; tot i que en començar a llegir-la pensàvem que era si més no estranya, ha acabat agradant-nos de debò.
L'illa del tresor també ens agradà, però Peter Pan és una altra història...
Hem tornat a ser nenes. Hem tornat a imaginar-nos dins del llit, adormint-nos poc a poc mentre la mama ens explicava un conte que ens feia caure en un profund somni en el que apareixien personatges imaginaris, personatges que acavàben éssent els nostres amics i que compartien les seves aventures amb nosaltres. Per què hem hagut de crèixer? aquesta és la pregunta que ens fem quan pensem en tot això. Per què quan ens fem adults oblidem els nostres somnis d'infants? Els oblidem, és cert, ja que per molt que intentem recordar-ho, no és el mateix. No és el mateix perquè ja no som aquelles criatures innocents i insensibles que erem abans, i això és la clau per seguir somiant, per seguir imaginant, i per seguir creient en tot el que somies i imagines.
Fades, pirates, sirenes...acompanyants de les nostres nits que han desaparegut deixant-nos un record inigualable.
I què dir del final de Peter Pan? Un final increible, fascinant, fins i tot emotiu. Molts poden pensar que no és just que Peter Pan no es faci gran, però tampoc seria just que Peter Pan arribés a ser adult, ja que Peter és l'alegria, és la joventut, i la joventut mai pot envellir. Aquesta és la gràcia de la novel·la, un nen que sempre vol ser nen i que sempre vol viure envoltat de diversions; si no fos així, què seria de les nits de milers de nens i nenes que somien amb l'illa del mai més? No existiria illa, no existirien els pirates, no existiria res!
Però sens dubte, aquesta novel·la agrada tant perquè no només va adreçada als nens, sinó que també conté missatges pels adults. Això és difícil, fer que d'una mateixa història es puguin treure aspectes infantils i madurs alhora.
La novel·la conté fets fantàstics i humorístics, però conté fragments irònics que només els adults podem percebre. A més, Peter Pan ensenya valors com la justícia, la responsabilitat, la gratitud, la laboriositat, la sensibilitat...és fantàstic! A qui no li ha agradat l'escena de la Wendy i en Peter Pan, quan aquesta li dóna un petó en forma de didal i ell li dóna un botó a ella? I què en dieu de quan en Peter plora per les nits perquè té malsons i la Wendy l'abraça perquè es calmi? Són escenes molt tendres que se'ns dubte se'ns han quedat gravades i ens han tocat de debò. Fins i tot en els pirates hi ha una certa sensibilitat, com en el cas de'n Garfi, que s'arriba a preocupar del perquè ell no cau bé als nens, o també pel fet de que vol una mare, figura que a tothom ens fa falta, i que fins i tot els més dolents anyoren.
En fi...volem seguir somiant, encara que Peter Pan hagi acabat i per molt que nosaltres, a diferència d'ell, sí ens fem grans. Somiar és gratis, no? Dons ningú pots prohibir-nos-ho...
L'illa del tresor també ens agradà, però Peter Pan és una altra història...
Hem tornat a ser nenes. Hem tornat a imaginar-nos dins del llit, adormint-nos poc a poc mentre la mama ens explicava un conte que ens feia caure en un profund somni en el que apareixien personatges imaginaris, personatges que acavàben éssent els nostres amics i que compartien les seves aventures amb nosaltres. Per què hem hagut de crèixer? aquesta és la pregunta que ens fem quan pensem en tot això. Per què quan ens fem adults oblidem els nostres somnis d'infants? Els oblidem, és cert, ja que per molt que intentem recordar-ho, no és el mateix. No és el mateix perquè ja no som aquelles criatures innocents i insensibles que erem abans, i això és la clau per seguir somiant, per seguir imaginant, i per seguir creient en tot el que somies i imagines.
Fades, pirates, sirenes...acompanyants de les nostres nits que han desaparegut deixant-nos un record inigualable.
I què dir del final de Peter Pan? Un final increible, fascinant, fins i tot emotiu. Molts poden pensar que no és just que Peter Pan no es faci gran, però tampoc seria just que Peter Pan arribés a ser adult, ja que Peter és l'alegria, és la joventut, i la joventut mai pot envellir. Aquesta és la gràcia de la novel·la, un nen que sempre vol ser nen i que sempre vol viure envoltat de diversions; si no fos així, què seria de les nits de milers de nens i nenes que somien amb l'illa del mai més? No existiria illa, no existirien els pirates, no existiria res!
Però sens dubte, aquesta novel·la agrada tant perquè no només va adreçada als nens, sinó que també conté missatges pels adults. Això és difícil, fer que d'una mateixa història es puguin treure aspectes infantils i madurs alhora.
La novel·la conté fets fantàstics i humorístics, però conté fragments irònics que només els adults podem percebre. A més, Peter Pan ensenya valors com la justícia, la responsabilitat, la gratitud, la laboriositat, la sensibilitat...és fantàstic! A qui no li ha agradat l'escena de la Wendy i en Peter Pan, quan aquesta li dóna un petó en forma de didal i ell li dóna un botó a ella? I què en dieu de quan en Peter plora per les nits perquè té malsons i la Wendy l'abraça perquè es calmi? Són escenes molt tendres que se'ns dubte se'ns han quedat gravades i ens han tocat de debò. Fins i tot en els pirates hi ha una certa sensibilitat, com en el cas de'n Garfi, que s'arriba a preocupar del perquè ell no cau bé als nens, o també pel fet de que vol una mare, figura que a tothom ens fa falta, i que fins i tot els més dolents anyoren.
En fi...volem seguir somiant, encara que Peter Pan hagi acabat i per molt que nosaltres, a diferència d'ell, sí ens fem grans. Somiar és gratis, no? Dons ningú pots prohibir-nos-ho...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada