Lewis Carroll

Lewis Carroll és el pseudònim pel que és conegut en la història de la literatura Charles Lutwidge Dodgson (Daresbury, Cheshire, 27 de gener de 1832 - Guildford, Surrey, 14 de gener de 1898), sacerdot anglicà, lògic, matemàtic, fotògraf i escriptor britànic, conegut sobretot per la seva obra Alícia al país de les meravelles.

Inicià la seva educació en la seva pròpia casa. S'ha dit que va patir un trauma infantil quan se li va obligar a contrarestar la seva tendència natural a ser esquerrà; no hi ha, no obstant, cap evidència que hagi estat així. Sí que va patir d'una altra discapacitat: un tartamudeig que tindria efectes perjudicials en les seves relacions socials durant tota la seva vida. Als dotze anys va ser enviat a una escola privada a les afores de Richmond, on sembla haver-se integrat bé, i l'any 1845 es va traslladar a Rugby School, on va ser evidentment menys feliç, segons ell mateix va escriure alguns anys després d'abandonar el lloc.

Va abandonar Rugby a finals de l'any 1850 i al gener de 1851 es va traslladar a la Universitat d'Oxford, on va ingressar a l'antic college del seu pare, Christ Church. Portava només dos dies a Oxford quan va haver de tornar a casa: la seva mare havia mort d’"inflamació del cervell" (possiblement meningitis) als quaranta-set anys d'edat.

L'any 1856, Dodgson va descobrir una nova forma d'art, la fotografia, primer per influència del seu oncle Skeffington Lutwidge, i més tard del seu amic d'Oxford Reginald Southey i del pioner de l'art fotogràfic Oscar Gustav Rejlander.
Mitjançant la fotografia, Carroll va tractar de combinar els ideals de llibertat i bellesa amb la innocència edènica, on el cos humà i el contacte humà podien ser gaudits sense sentiment de culpa. En la seva mitjana edat, aquesta visió es va transformar en la persecució de la bellesa com un estat de gràcia, un mitjà per a recuperar la innocència perduda. Això, junt amb la seva passió pel teatre, que el va acompanyar durant tota la seva vida, li va portar problemes amb la moral victoriana, i fins i tot amb els principis anglicans de la seva pròpia família. Com assenyala el seu principal biògraf, Morton Cohen: "Va rebutjar rotundament el principi calvinista del pecat original i el va substituir per la noció de divinitat innata".

Dodgson va abandonar sobtadament la fotografia l'any 1880. Després de 24 anys, dominava completament la tècnica, disposava del seu propi estudi en el barri de Tom Quad, i havia creat unes 3.000 imatges.

L'any 1856, un nou degà, Henry Liddell, va arribar a Christ Church, portant amb ell a la seva jove esposa i a les seves filles, que tindrien un important paper en la vida de Dodgson. Aquest va entaular una gran amistat amb la mare i amb les nenes, especialment amb les tres filles, Lorina, Alice i Edith. Sembla que esdevingué una espècie de tradició per a Dodgson portar-les de picnic al riu, a Godstow o a Nuneham.

Va ser en una d'aquestes excursions, concretament, segons els seus diaris, el 4 de juliol de 1862, quan Dodgson va inventar l'argument de la història que més tard arribaria a ser el seu primer i més gran èxit comercial. Ell i el seu amic, el reverend Robinson Duckworth, van portar a les tres germanes Liddell (Lorina, de tretze anys,; Alice, de deu; i Edith, de vuit) a passejar amb barca pel Tàmesi. Segons els relats del mateix Dodgson, d'Alice Liddell i de Duckworth, l'autor va improvisar la narració, que va entusiasmar les nenes, especialment a Alice. Després de l'excursió, Alice li va demanar que escrivís la història. Dodgson va passar una nit component el manuscrit, i li va regalar a Alice Liddell el Nadal següent. El manuscrit es titulava Les aventures d'Alícia sota terra, i estava il·lustrat amb dibuixos del propi autor.

Tres anys més tard, Dodgson, mogut pel gran interès que el manuscrit havia despertat entre tots els seus lectors, va portar el llibre, convenientment revisat, a l'editor Macmillan, a qui li va agradar immediatament. Després de dubtar entre els títols de Alícia entre les fades i L'hora daurada d'Alícia, l'obra es va publicar finalment l'any 1865 com Les aventures d'Alícia al país de les meravelles, i firmada per Lewis Carroll. Les il·lustracions d'aquesta primera edició van ser obra de Sir John Tenniel.

El multitudinari èxit del llibre va portar al seu autor a escriure i publicar una segona part, Alícia a través de l'espill.

P.D. En la imatge trobem a l'autor donant-se un petó amb l'Alice.