Alícia representa una nena anglesa, molt educada, acostumada a acceptar les rareses alienes, sempre i quan aquestes no atentin contra els seus interessos. Ella s'entrega al joc dels tamanys, però aquesta metamorfosis constant la turmenta i sent aleshores que perd la seva identitat: "jo era...jo sóc...sóc una altra..."
Per moments, la protagonista es torna mordaç, autoritària, orgullosa, britànica i victoriana; en altres moments es mostra universal i humana. Apareix com el reflexe de la infància mal adaptada en el món adult i que busca un lloc des d'on poder construïr la seva identitat.
Haureu pogut comprobar a mesura que heu anat llegint la novel·la com l'Alícia fa veure que és dues persones alhora, de la mateixa manera que es parla molt sovint a ella mateixa; però també té la costum d'arrepentir-se dels seus actes, dient-se sempre coses com: "tant de bo no haguès begut tant..." o bé: "tant de bo no haguès plorat tant..."
En el vídeo que us deixem tot seguit, extret de la pel·lícula de Disney, podem veure a aquesta Alícia arrepentida que sovint es posa a plorar perquè les coses no surten com ella voldria i tot això perquè no ha actuat com ho hauria d'haver fet.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada