Alícia és la protagonista de la novel·la de Lewis Carroll. Alícia és tota una revolucionària a la seva manera. Les preguntes més simples i òvbies que ella es planteja durant tot el transcurs de la seva aventura són una reflexió sobre de com donem moltes vegades per sentat les coses.
Alícia representa una nena anglesa, molt educada, acostumada a acceptar les rareses alienes, sempre i quan aquestes no atentin contra els seus interessos. Ella s'entrega al joc dels tamanys, però aquesta metamorfosis constant la turmenta i sent aleshores que perd la seva identitat: "jo era...jo sóc...sóc una altra..."
Per moments, la protagonista es torna mordaç, autoritària, orgullosa, britànica i victoriana; en altres moments es mostra universal i humana. Apareix com el reflexe de la infància mal adaptada en el món adult i que busca un lloc des d'on poder construïr la seva identitat.
Haureu pogut comprobar a mesura que heu anat llegint la novel·la com l'Alícia fa veure que és dues persones alhora, de la mateixa manera que es parla molt sovint a ella mateixa; però també té la costum d'arrepentir-se dels seus actes, dient-se sempre coses com: "tant de bo no haguès begut tant..." o bé: "tant de bo no haguès plorat tant..."
En el vídeo que us deixem tot seguit, extret de la pel·lícula de Disney, podem veure a aquesta Alícia arrepentida que sovint es posa a plorar perquè les coses no surten com ella voldria i tot això perquè no ha actuat com ho hauria d'haver fet.
Alícia representa una nena anglesa, molt educada, acostumada a acceptar les rareses alienes, sempre i quan aquestes no atentin contra els seus interessos. Ella s'entrega al joc dels tamanys, però aquesta metamorfosis constant la turmenta i sent aleshores que perd la seva identitat: "jo era...jo sóc...sóc una altra..."
Per moments, la protagonista es torna mordaç, autoritària, orgullosa, britànica i victoriana; en altres moments es mostra universal i humana. Apareix com el reflexe de la infància mal adaptada en el món adult i que busca un lloc des d'on poder construïr la seva identitat.
Haureu pogut comprobar a mesura que heu anat llegint la novel·la com l'Alícia fa veure que és dues persones alhora, de la mateixa manera que es parla molt sovint a ella mateixa; però també té la costum d'arrepentir-se dels seus actes, dient-se sempre coses com: "tant de bo no haguès begut tant..." o bé: "tant de bo no haguès plorat tant..."
En el vídeo que us deixem tot seguit, extret de la pel·lícula de Disney, podem veure a aquesta Alícia arrepentida que sovint es posa a plorar perquè les coses no surten com ella voldria i tot això perquè no ha actuat com ho hauria d'haver fet.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada