diumenge, 19 d’abril del 2009

Representant amb imatges...

Hem intentat realitzar fotografies que representessin el que és per a nosaltres el Llibre de la Jungla, si més no el que ens transmet.


Finalment, hem triat dues imatges. La primera fa referència a la llibertat: més que a la llibertat de fer el que es vol, és la llibertat de'n Mowgli de viure en la selva, ja que tot i que hi ha la Llei de la Jungla que marca unes pautes, en Mowgli hi viu d'una manera liberal, perquè la selva representa això, la llibertat, el poder despertar-te un matí i estar-te fins a l'hora de dormir descobrint i vagant pels indrets més foscos i interessants del bosc.

La segona imatge es refereix a allò salvatge: en la jungla, tot i que et mous per allà on vols, has d'anar molt en compte, ja que hi ha molt de perill, sobretot el perill que prové dels animals salvatges que hi habiten. Per això, en el llibre de la Jungla, era necessari que en Mowgli comptés amb persones adultes com en Baloo i Bangheera perquè l'aconsellessin i el guiessin per no caure en les mans d'un salvatge, en allò que era dolent i perillós per a ell.

S'ha de dir, però, que aquesta obra ens transmet altres coses, com l'amistat, la maduresa, el poder, l'astúcia...però com no podem posar-les totes, ens hem dedicat a fer pel nostre compte dues fotografies que mostressin el que per a nosaltres és, principalment, el Llibre de la Jungla.

1era imatge: realitzada en una platja de Galícia, un estiu. La mar, per a nosaltres, també és una senyal de llibertat. En el capítol de la foca blanca, en Kotick, a travès de viatjar pel mar, coneix i va a parar a tots aquells indrets llunyans i desconeguts amb l'objectiu de trobar aquell on els homes no hi han arribat mai, i ho fa amb tota la llibertat del món.


2na imatge: un gat; va costar trobar-li el moment adequat, però finalment, quan menys ens ho esperàvem, va decidir alegrar-nos i fer el gest que necessitàvem! Es veu doncs, en la seva expressió, el seu costat salvatge.


P.D. Esperem que us hagin agradat les imatges, ja que tot i que no som unes bones fotògrafes, estan fetes amb tota la il·lusió :)

La Llei de la Jungla

A mesura que hem anat llegint els capítols de'n Mowgli i els seus amics de la selva, hem anat recopilant tot allò que feia referència a la llei de la Jungla en el nostre llibre ja que trobem que és força interessant veure com en aquesta obra de Kipling se'ns mostra que tant en la societat animal com en la societat humana hi ha d'haver una sèrie de lleis per evitar altercats.
Així doncs, aquí queda la Llei de la jungla:

1- Segons la Llei de la Jungla, no es pot cambiar de terreny sense el degut avís. (pàgina 12)
" No hi té cap dret! -començà Compare Llop, indignant-se-. Segons la Llei de la Jungla, no pot canviar de terreny sense el degut avís. Vindrà a esverar tota la caça d'aquests volts, fins a deu milles de distància, i jo hauré de trescar per dos, si ell arriba."

2- La Llei de la Jungla prohibeix a totes les feres de menjar homes (pàgina 13).
"La Llei de la Jungla, que mai no disposa res sense motiu, prohibeix a totes les feres de menjar home, mentre no matin per ensenyar llurs cadells a matar, i aleshores, encara, han de caçar en terres que no siguin les de llur ramat o tribu. La veritable raó és que tota matança humana significa, tard o d'hora, l'arribada d'homes blancs muntant elefants i portant fusells, amb uns quants centenars d'homes bruns que duen gongs, coets i torxes. Aleshores tothom a la jungla ha de fugir. Però la raó que es donen les feres entre elles és que l'home és el més feble i el més indefens de tots els éssers vivents, i es considera els atacs contra ell com una cacera innoble. Diuen també que els qui devoren homes es tornen sarnosos i perden les dents."

3- Qualsevol llop, quan s'aparella, pot separar-se de la seva ramada, però, tan aviat com els seus cadells es poden tenir drets, els ha de portar al Consell de la ramada perquè els altres llops els puguin identificar. Desprès d'aquesta inspecció, els lloparrons queden en llibertat de córrer per allà on vulguin, i fins que han mort el primer cérvol no s'admet cap excusa a favor d'un llop gran del ramat que mati algun d'aquests cadells. (pàgines 16-17)

4- La Llei de la Jungla estableix que, si s'esdevé alguna disputa sobre el dret d'un cadell a ésser admès per la ramada, l'han de defensar almenys dos membres d'ella que no siguin el pare ni la mare del cadell. (pàgina 18)

5- La Llei de la Jungla diu que si s'escau un dubte (que no sigui coses d'algun mort) sobre un nou cadell, la vida d'aquest cadell pot comprar-se al preu que es digui. I la Llei no diu qui pot o qui no pot pagar aquest preu. (pàgina 19)

6- Mai no s'ha de menjar ni matar cap animal si aquest ha estat utilitzat per pagar la teva pròpia vida. (pàgina 21)
"Bagheera li va dir que no toqués mai ni un sol cap de bestiar, perquè la seva entrada al ramat havia estat pagada amb la vida d'un bou.
- Tota la jungla és teva -li digué-, i pots matar tot el que et permetin les teves forces; però, per la memòria del brau que et rescatà,mai no has de matar ni menjar caps de bestiar, siguin vells o joves. Aquesta és la Llei de la Jungla.
Mowgli obeí fidelment."

7- Pega primer i avisa desprès. (pàgina 24)

8- Segons la llei de la Jungla, en el Consell de la Roca els animals s'han d'acostar un per un a l'animal que ha errat el cop i que era fins ara el capitost de la ramada. (pàgina 28)
" - Poble Lliure! -digué-. Ii vosaltres també, xacals de Shere Khan! Ja fa dotze estacions que us meno de cacera i sempre us n'he tornat sense que ni un sol hagi caigut en trampes o s'hagi malmès. Ara he errat el cop. Prou que sabeu la trama. Prou que sabeu com em van fer seguir una daina que fugia de fresc, perquè es veiessin les meves poques forces. Ho van fer amb bell enginy. I ara teniu dret a matar-me aquí mateix, al Consell de la Roca. Així doncs, jo pregunto: qui és que ve a donar fi al Llop Solitari? Perquè és el meu dret, segons la Llei de la Jungla, que us acosteu un per un."

9- El penediment no perdona el càstig. (pàgina 62)
"- Uf! Què diu la Llei de la Jungla, Baloo?
Per bé que Baloo no volia donar a Mowgli cap nou disgust, no podia jugar amb la Llei i murmurà:
- El penediment no perdona el càstig. Però recorda't, Bagheera, que és molt petit.
- Ja ho sé, però ha comès una falta i caldrà que li peguem. Mowgli: tens per dir alguna cosa?
- No res. He estat dolent. Baloo i tu esteu ferits. És just.
Bagheera li donà una dotzena de benèvols patacs."

10- La Llei de la Jungla diu que s'ha d'aguantar el geni. (pàgina 71)
"La Llei de la Jungla li havia ensenyat d'aguantar-se el geni, però quan es burlaven d'ell perquè no sabia jugar ni fer volar estels, o perquè pronunciava malament alguna paraula, si no hagués pensat que no era escaient per a un caçador de matar cadells nus, hauria consentit al desig d'agafar-los i rompre'ls en dos trossos."

dissabte, 18 d’abril del 2009

Al singstar...

Durant aquestes vacances, mentre estàvem llegint "El Llibre de la Jungla", amb el nostre grup d'amigues vam jugar al singstar (un joc de la play que és com un karoke) i vam cantar la següent cançó i ens va fer gràcia!



Busca lo más vital, no más
Lo que es necesidad, no más,
Y olvídate de la preocupación

Tan sólo lo muy esencial
Para vivir sin batallar
Y la naturaleza te lo da

Do' quiera que vaya
Do' quiera que estoy
soy oso dichoso, oso feliz.

La abeja zumba siempre así
Porque hace miel sólo para mí
Y las hormigas encuentro bien
Y saboreo por lo menos 100,
del primer lengüetazo

¿Tú comes hormigas?
Ja jojo, y hasta sin sal me gustan, pican más sabroso que la pimienta!

Mowgli, ¡cuidado!

Lo más vital en esta vida lo tendrás,
¿yo lo tendré?
¡te llegará!

Busca lo más vital no más
Lo que has de precisar no más
Nunca del trabajo hay que abusar

Si buscas lo más esencial
Sin nada más ambicionar
Mamá naturaleza te lo da

Cuando tomas un fruto
Con espinas por fuera
Y te pinchas la mano
Te pinchas en vano

Tomar espinas con la mano es malo
En vez de la mano usa siempre un palo
Mas fíjate bien, usarás la mano
Cuando tomes la fruta del banano

¿Aprenderás esto tú?
Sí, ¡gracias Baloo!

Lo más vital para existir te llegará,
¿me llegará?
¡Nos llegará!

És una cançó que ens porta molts bons records.

Curiositats....


L'esvàstica

Moltes de les edicions antigues d'obres de Kipling porten una esvàstica a la coberta, junt a un dibuix del Déu hindú amb cap d'elefant Ganesha. Això va fer que des de l'any 1930 s'especulés amb la possibilitat que Kipling fóra un simpatitzant dels nazis. Però l'ús de l'esvàstica per part de Kipling no té res a veure amb el nazisme, sinó que està basat en un antic signe indi que significa bona sort i benestar. Va usar l'esvàstica en orientació esquerra i dreta indistintament, i abans que els nazis aconseguiren el poder, Kipling ja havia ordenat al seu editor retirar el signe, amb l'objectiu de no ser identificat amb ells. Poc menys d'un any abans de morir, Kipling va donar un conferència (titulada "An Undefended Island" - una illa indefensa) a The Royal Society of St George el 6 de maig de 1935, alertant sobre el perill que l'Alemanya Nazi suposava per al Regne Unit.

Rudyard Kipling, El llibre de la Jungla


Joseph Rudyard Kipling: (30 de desembre de 186518 de gener de 1936) va ser un escriptor Britànic, nascut a l'Índia, i conegut avui dia fonamentalment pels seus llibres infantils, incloent-hi El llibre de la selva (The Jungle Book, 1894), The Second Jungle Book (1895), Just So Stories (1902), i Puck of Pook's Hill (1906); la seua novel·la, Kim (1901); els seus poemes, incloent-hi Mandalay (1890), Gunga Din (1890), i "If—" (1895); i les seues nombroses narracions curtes, incloent-hi The Man Who Would Be King (L'home que va poder regnar, 1888) i les col·leccions Life's Handicap (1891), The Day's Work (1898), i Plain Tales from the Hills (1888). Se'l considera com un dels principals innovadors en l'art de la narració curta;els seus llibres per a infants han esdevingut clàssics de la literatura juvenil; i la millor part de la seua obra s'expressa amb un to narratiu lluminós i versàtil.

Kipling va ser un dels escriptors en llengua anglesa més populars, tan en prosa com en vers, a les acaballes del Segle XIX i les primeries del Segle XX.L'escriptor Henry James va dir d'ell amb una frase que s'ha fet cèlebre: "Kipling em colpeix personalment com el màxim exponent del geni humà (que no només vol dir una fina intel·ligència) que mai he conegut."L'any 1907, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura, esdevenint el primer escriptor en llengua anglesa que el va rebre, i avui dia continua sent la persona que l'ha rebut a més curta edat.Entre d'altres honors, li va ser oferit el "British poet laureateship" i el rang de cavaller, refusant ambdues distincions.

Tanmateix, al final de la seua vida Kipling va arribar a ser considerat (en paraules de
George Orwell) un "profeta de l'imperialisme britànic".Molts han vist prejudicis i militarisme en les seues obres,i la controvèrsia sobre aquest afer ha continuat viva durant gran part de Segle XX.
D'acord amb el crític Douglas Kerr: "És un autor que encara pot inspirar un desacord apassionat i el seu lloc en la història literària i cultural és lluny d'haver estat establert amb fermesa. Però a mesura que l'era dels imperis europeus desapareix, és reconegut com un incomparable, tot i que també controvertit, intèrpret de com es viu l'experiència d'un imperi. Això, junt al creixent reconeixement de les seues extraordinàries dots com a narrador, fan d'ell un escriptor imprescindible."