Preguntes Màgic d'Oz.

*Preguntes de l'Eva Martínez.

1- Com justifica el llibre Màgic d’Oz la frase: S’ha d’educar sobre les relacions, enlloc de fer-ho sobre objectes aïllats”.

Aquest llibre destaca molt la importància del grup. Ja des d’un bon començament, la Dorothy es va trobant amb diversos personatges que l’acompanyaran en l’aventura i fins a la ciutat del gran màgic d’oz. Gràcies a aquests personatges que fan el camí junt amb la Dorothy, tots aconsegueixen descobrir-se a ells mateixos alhora que s’ajuden mútuament.

Què haguès passat si la Dorothy haguès realitzat sola el camí fins a la ciutat Esmeralda? Doncs que no hi haguès arribat mai. Cadascún dels personatges posseïa una capacitat que destacava entre les altres, i gràcies a la seva unió han aconseguit el que es proposaven des d’un principi. I és que tant l’espantaocells, com l’home de llauna, com el lleó, són personatges fantàstics que no hi són per casualitat, sinó que en realitat representen aspectes emocionals del propi món interior de la Dorothy. La Dorothy se’n adona, un cop acaba amb la bruixa de l’Oest, de que pot confiar en ella mateixa, i en realitat és gràcies als seus amics que l’ajuden al llarg de tot el camí que la nena acaba tenint el coratge d’enfrentar-se a la situació. La unió fa la força, està clar.

Per tant, un cop vist tot això, és important que els nens des de ben petits es relacionin amb els altres, tinguin experiències amb ells, ja que de l’experiència se’n apren, i no aïllar-los de manera que creixin sols fent així que no descobreixin mai quines són les seves possibilitats, els seus límits, les seves carències, les seves capacitats, etc.

2- Les bruixes: tant físicament com psicològicament.

En el llibre de Màgic d’Oz se’ns mostren quatre bruixes, dues d’elles són bones; les altres dues són dolentes. Les bones són la bruixa del Nord i la bruixa del Sud, i les dolentes són la de l’Est i la de l’Oest.

- Bruixa dolenta de l'Est. Una bruixa dolenta que viu a la terra dels Munchkins. Quan Dorothy arriba a Oz, la seva casa cau del cel sobre la bruixa i la mata. Físicament no se’n parla gaire, és una bruixa que apareix nomès al començament del llibre i ni tan sols parla; sí es diu però que portava unes sabates platejades i per tant es pot intuïr que era una bruixa que duïa un vestit també platejat o semblant.
Psicològicament era una bruixa dolenta, poderosa, mandona ja que tenia als Munchkins esclavitzats, capritxosa, presumida perquè anava molt ben vestida, i podem intuïr també que era egoísta.

- Bruixa dolenta de l'Oest. Ataca a Dorothy i als seus amics amb animals de diferents tipus i aconsegueix atrapar-los amb els Monos Volants. Finalment acaba derretint-se perquè la Dorothy li tira aigua, ja que aquesta bruixa tenia por a l’aigua i a la foscor.
Físicament: tenia un sol ull, però era molt poderós i hi veia des d’una llarga distància; porta un xiulet de plata penjat al coll; té els cabells llargs ja que en un moment del llibre s’explica com se’ls estira perquè està furiosa. És una dona vella, tal i com explica el narrador un cop aquesta es derreteix.
Psicològicament: malvada, feroç, mandona (mana a la Dorothy netejar i també als wenkies i als animals), histèrica, ja que perd els nervis quan veu que els seus animals estan sent matats; és violenta, ja que pega als seus criats; és poruca, ja que li fa por la foscor i l’aigua i a més a més no és capaç d’enfrontar-se ella sola a la Dorothy i als seus amics sinó que recorre als seus animals i als criats; també s’espanta quan veu les sabates platejades de la Dorothy o quan el lleó l’espanta un cop aquest és dins la gàbia. Podem dir també que és intel•ligent, ja que sospita que la Dorothy no sap quin és el poder de les sabates i per tant fa com si res passès i a més a més és llesta quan posa la barra de ferro invisible perquè la Dorothy caigui a terra.

- Bruixa bona del Nord. Es diu Locasta i apareix en Munchkinland quan Dorothy arriba. Li dóna a Dorothy les sabates de plata i un petó per a protegir-la.
Físicament el llibre ens explica d’aquesta bruixa que és una dona major, amb la cara coberta d’arrugues, el cabell quasi blanc i caminava amb rigidesa. Vesteix de manera extranya: barret rodó de color blanc acabat en punta, un cascabell a les ales i un vestit blanc ple d’estrelles que li penjava formant plecs des dels hombros.
Psicològicament: és amable, no gaire poderosa, és bona, és sensible, ja que es posa a plorar quan la Dorothy plora: també és amistosa.

- Bruixa bona del Sud. S'anomena Glinda i li mostra a Dorothy com utilitzar les sabates de plata per tornar a casa.
Físicament: és bella i es sap mantindre jove tot i els anys que té, tal i com diu el soldat; té el cabell de color vermell fosc i arrissat fins als hombros. Els seus ulls són de color blau. Vestia un vestit blanquíssim (el blanc és el color de les bruixes, diu el llibre)
Psicològicament: és bona i carinyosa, es porta bé amb tothom (això o diu el soldat). És amable, encantadora, dolça i amigable. Es pot dir també que és rica, ja que el seu tro és de rubís. Això també ho podem dir de les altres bruixes, ja que viuen en palaus amb habitacions molt grans i boniques i a més a més vesteixen molt bé.

3- Camí de les rajoles grogues.


L’aventura comença a l’Est, en el país dels Munchkins, on habita la bruixa dolenta de l’Est.
Aleshores la Dorothy comença el seu viatge cap a la ciutat Esmeralda, situada al centre del país de Oz; és quan es trova a l’espantaocells, a l’home de llauna i al lleó.

Un cop arriben a la ciutat Esmeralda i visiten al gran Màgic d’Oz, se’n van direcció a l’Oest per acabar amb la bruixa dolenta de l’Oest. Aconsegueixen destruir-la i se’n tornen direcció a l’Est per anar al centre, de nou a la ciutat Esmeralda per veure al màgic d’Oz, però es perden i se’n van en direcció contrària, apropant-se més al nord que no pas al centre. Finalment arriben.

Per últim, se’n van tots cap al Sud per trobar a la bruixa bona del Sud, Glinda.

Aquest camí de rajoles grogues representa la vida; la vida és un camí que tots hem de fer i el qual ens aporta bons però també mals moments,; al llarg de la vida hem d’afrontar moltes situacions diferents, situacions que ens faran crèixer, que ens faran madurar i aprendre. La vida no és tota de color de rosa, i tots els perills que la Dorothy i els seus amics es troben al llarg de l’aventura representen tot això, tot allò complicat que s’ha de superar.