Què us ha semblat la novel·la de'n Kenneth Grahame? Us ha agradat?
És cert que la novel·la d'El vent en els salzes té coses que ens han agradat i ens han cridat l'atenció, com per exemple les descripcions de la naturalesa i dels espais que l'autor ens proporciona; això ha fet que a mesura que anàvem llegint, puguessim imaginar-nos a la perfecció tots aquells indrets que ens intentava descriure: el bosc, el riu, els camps, els arbres...fins i tot les cases, que quan les anomenava et podies arribar a sentir com a casa teva, i sentir aquella estima que tant tenim pel nostre hogar; tot utilitzant els adjectius adequats.
Una segona cosa que ens ha agradat i que se'ns dubte creïem que és el motiu pel qual la novel·la agafa un to humorístic és el personatge de'n Gripau, el protagonista segons nosaltres de la novel·la.
És un personatge que té les seves coses bones però que alhora fa riure amb les seves manies, els seus capricis i les seves bogeries. A qui no li ha fet gràcia imaginar-se a en Gripau amb aquell disfraç de dona de la neteja? El disfraç, per cert, ha estat un objecte bastant important en la història, ja que gràcies a ell en Gripau escapa de la presó i en Talp enganya a les mosteles gairebé al final del llibre.
Però deixant de banda això, creïem que El vent en els salzes és, de totes les novel·les que ens hem llegit fins ara, la que menys ens ha agradat, potser perquè el trobem una mica infantil (ens costa imaginar-nos que uns animalets viuen totes aquestes històries). Tot i així, no estem dient que sigui una novel·la dolenta ni molt menys, ja que se li dóna molta importància als amics i als companys, i amb això ens sentim identificades i ens agrada, però el que passa és que totes les altres novel·les que ens hem llegit fins ara, tant l'Illa del Tresor, com Peter Pan i El Màgic d'Oz, ens han agradat moltíssim, i per tant deixa a aquesta novel·la en un darrer lloc.
Ara tocarà deixar pas a El llibre de la jungla, tots coneixem una mica la història, però serà interessant tractar-la a fons.
És cert que la novel·la d'El vent en els salzes té coses que ens han agradat i ens han cridat l'atenció, com per exemple les descripcions de la naturalesa i dels espais que l'autor ens proporciona; això ha fet que a mesura que anàvem llegint, puguessim imaginar-nos a la perfecció tots aquells indrets que ens intentava descriure: el bosc, el riu, els camps, els arbres...fins i tot les cases, que quan les anomenava et podies arribar a sentir com a casa teva, i sentir aquella estima que tant tenim pel nostre hogar; tot utilitzant els adjectius adequats.
Una segona cosa que ens ha agradat i que se'ns dubte creïem que és el motiu pel qual la novel·la agafa un to humorístic és el personatge de'n Gripau, el protagonista segons nosaltres de la novel·la.
És un personatge que té les seves coses bones però que alhora fa riure amb les seves manies, els seus capricis i les seves bogeries. A qui no li ha fet gràcia imaginar-se a en Gripau amb aquell disfraç de dona de la neteja? El disfraç, per cert, ha estat un objecte bastant important en la història, ja que gràcies a ell en Gripau escapa de la presó i en Talp enganya a les mosteles gairebé al final del llibre.
Però deixant de banda això, creïem que El vent en els salzes és, de totes les novel·les que ens hem llegit fins ara, la que menys ens ha agradat, potser perquè el trobem una mica infantil (ens costa imaginar-nos que uns animalets viuen totes aquestes històries). Tot i així, no estem dient que sigui una novel·la dolenta ni molt menys, ja que se li dóna molta importància als amics i als companys, i amb això ens sentim identificades i ens agrada, però el que passa és que totes les altres novel·les que ens hem llegit fins ara, tant l'Illa del Tresor, com Peter Pan i El Màgic d'Oz, ens han agradat moltíssim, i per tant deixa a aquesta novel·la en un darrer lloc.
Ara tocarà deixar pas a El llibre de la jungla, tots coneixem una mica la història, però serà interessant tractar-la a fons.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada